dimarts, 15 de novembre de 2011

Dones 3.0 a la plaça digital, per Queti Baixauli

Reproduïm ací, amb el permís de l'autora, la professora Queti Baixauli, el seu darrer apunt al blog que condueix tan bé: Bloc al forn. Allí fa la crònica del que va ser la taula rodona al Centre Octubre fa un parell de setmanes per a abordar les distintes formes de participació i presència de les dones en la web 3.0. És un resum força interessant per les idees de les participants i un bon motiu per al debat en aquest espai. Ací va.

"No tinc temps ni d’escriure. Treballar dins i fora de casa, fer la rehabilitació, furtar estones per teixir la flassadeta de ganxet (ara, també això)… m’omplen tot el temps i una miqueta més. Multitask sense remei ni propòsit d’esmena.
Amb dues setmanes de retard (açò caduca?) intentaré fer una ressenya sobre la taula rodona Dones 3.0, Dones i internet. Feminitzem la xarxa, en el marc dels XL Premis Octubre, l’únic acte al qual vaig poder acudir.
La sala, pleneta. El cartell s’ho mereixia. Laia Climent fent de presentadora, Meius Ferrés, Anna Clua i Laura Borràs en justificaven ben bé l’assistència. I no ens va decebre gens, ans al contrari. Una taula rodona plena d'idees, d'empenta, dinamisme i d'art de comunicar. Un luxe.

Així, Meius Ferrés (Universitat de Girona ), autora d'aquest bloc tan recomanable, parlà sobre la xarxa amb veu de dona. I ho féu amb una imatge molt propera: la plaça. Internet és  l'àgora on la dona pot veure el que s’hi esdevé, d’amagat, per una finestra (aquesta imatge em recorda Montserrat Roig i les dones a les finestres a "Digues que m'estimes encara que sigui mentida"), sense participar, o bé domina la vista des del balcó. Hi ha, però, el banc (#banc). Lloc de repòs on podem encetar una conversa amb tothom. La xarxa és un entorn de confort, un espai natural per a les dones, avesades a comunicar-se, a compartir. És, segons Ferrés,  una oportunitar d’”inventar-nos”, de construir una identitat digital, de relacionar-nos amb persones amb els mateixos interessos i crear comunitat. I, això, en un espai que permet quasi la ubiqüitat, i que afavoreix la realització de diverses tasques alhora, ens ve com l’anell al dit. A més, és un lloc on hi ha retorn i interacció. Aquesta no és un instrument, sinó una finalitat en si mateixa, ja que permet cohesionar el grup i ens hi relacionem com a nosaltres mateixes, no ja com a mares, mullers, filles. Això ens reforça, ens confereix una dimensió diferent i pròpia.
A internet trobem, també, una xarxa de suport emocional (Dolors Reig, El caparazón) amb què teixim lligams no físics, però gens freds. I és que el verb de la xarxa és compartir. Afegeix (i açò va crear una petita polèmica) que els homes són a internet per aconseguir l’èxit, i que nosaltres hi som per guanyar-hi coneixements, complicitats, vida interior. Els estudis, també, ens indiquen que les dones encara no produïm prou continguts.

Anna Clua (UOC) parla de la igualtat neoliberal vs igualtat simulada. Hi relaciona feminisme i tecnologia i contraposa el discurs neoliberal al discurs en clau de dona.  La mateixa definició de tecnologia ve donada per una òptica neoliberal; se’n diu que és neutra i que confereix poder. Així, la dona 3.0, una dona líder, competitiva, emprenedora, és fruit d’un discurs orientat al determinisme tecnològic. la visió més feminista (Donna Haraway ) parla d’una cyborg, una simbiosi de tecnologia i dona en un món sense dualismes ni pols oposats.
Afegeix que les TIC no són neutres, i que la introducció de la dona en aquest món s’està fent a través d’unes polítiques conservadores. Hi ha unes dones 3.0, i d’altres que no hi encaixen, en aquest model. Aquestes últimes no són molt visibles.
Segons Clua, a través de les TIC es pot expressar la consciència de gènere, es pot produir un empoderament i arribar a visibilitzar les formes feministes de construir significats.
En una recerca d’iniciatives per acostar les TIC a les dones, s’ha comprovat que les promogudes per associacions de dones, tot i ser menys visibles que les fetes per grups polítics o empresarials,  han estat les més reeixides. No depenen del finançament extern (fet que els dóna llibertat), són autosostenibles, col·lectives i organitzades en xarxa... i han contribuït a l’empoderament de grups de dones.

Per últim, Laura Borràs (UAB) ens parlà de les “Dones 3.0: la revolució a venir”. El primer que cal fer és una desambiguació. De què parlem quan parlem de dones 3.0? De dones a la xarxa? De dones en xarxa? De dones a les xarxes? O potser de xarxes de dones?
Borràs recorda l’evolució a la xarxa: la web 1.0 consistia a transmetre informació per facilita l’accés al coneixement; la 2.0, a aprendre en xarxa. Tots aprenem de tots. A la 3.0 es produeix una interacció massiva de persones i màquines, i s’hi imposa, dons, la necessitat d’un filtratge d’informació.
Pel que fa a l’entorn social, la dona 1.0 és submisa i segueix el guió que de fa tants anys s’ha escrit per a ella; la 2.0, en canvi, s’adapta a un medi masculinitzat per poder surar-hi. En canvi, la 3.0 es vol desempallegar dels estereotips i crear altres formes, no mediatitzades, de ser dona.
Borràs ens explica que tots som víctimes dels constrenyiments socials. Els estereotips, productes d’una convenció cultural, simplifiquen la comprensió de la realitat i poden esdevenir un perillós mecanisme per jutjar comportaments aliens. Tot i això, funcionen i, per tant, són inevitables. Per tal de neutralitzar-los, cal conéixer-los i deconstruir-los. Ens duu per un camí a través de les imatges trobades a Google, on trobem diversos models estereotipats de la dona. Aquests són perpetuats pels mitjans de comunicació, i, remarca, “la percepció és realitat”. D’ací l’existència de dones amb baixa autoestima (o, fins i tot, autoodi) i consumidora compulsiva per tal de millorar l’aspecte. En aquesta societat, les dones han de ser discretes, humils, perseverants... i han de tindre compte dels fills, de la casa... Una de les conseqüències de tot aquest esforç és l’alt consum d’ansiolítics, el doble que entre els homes. I és que “l’1.0 sumat al 2.0 neutralitza qualsevol ésser humà, fins i tot les dones”.
Calen, doncs, polítiques d’igualtat i de paritat en política i empreses, com el Programa Femtalent.
En l’àmbit literari, la dona se’ns apareix sobretot com a lectora. Al món 2.0, també és creadora (n’hi ha moltes proves a la literatura digital). “Si volem canviar la nostra imatge, haurem de canviar els nostres miralls”, diu Borràs. Deixar de banda els models anteriors i arribar al 3.0, on les dones gaudim de més poder i el puguem compartir. En un banc de la plaça digital."
Queti Baixauli

1 comentari:

  1. per a no tindre temps, ho has explicat molt bé, no? Això de multitasca, es veu que funciona de veritat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar-nos el teu comentari.