Noam Chomsky i les 10 estratègies de la manipulació mediàtica

Per mitjà de Dolors Reig a Twitter (@dreig) m'assabente d'un post o entrada molt interessant provinent de la bitàcola Pensamiento imaginactivo, sens dubte, un blog de caràcter sociològic que caldria llegir de tant en tant. L'autor, Manuel Gross, hi reprodueix les 10 estratègies de la manipulació mediàtica que no fa gaire temps ha elaborat el conegut lingüista Noam Chomsky. Al meu parer, és molt educatiu revisar i comentar a classe aquests 10 punts per traure a la llum la manera com la funció dels media, en lloc d'informar-nos realment, ens desinforma i manipula amb subtileses que se'ns escapen. Els qui vivim en el territori valencià ho patim escandalosament amb els mitjans de comunicació autonòmics i no sols en ells. Hi ha moltes formes de detectar la manipulació. Per què no comencem a aplicar-hi la comprovació d'aquests 10 punts. Ací van.

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants .
L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. Es tracta de mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels vertaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per a pensar; "de tornada a la granja com els altres animals".

2. Crear problemes i després oferir solucions

Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per a causar certa reacció en el públic, per tal que aquest siga el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupe o s'intensifique la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic siga el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat
Per a fer que s'accepte una mesura inacceptable, n'hi ha prou d'aplicar-la gradualment, a comptagotes, durant anys consecutius. És d'aquesta manera que les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si hagueren estat aplicats d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", de manera que obtindrà l'acceptació pública en el moment per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millor demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i per a acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonació particularment per als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s'intente enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilizant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil·les") ".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar un curt circuit en l'anàlisi racional i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seua esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siga impossible d'assolir per a les classes inferiors (mireu en 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les') ".

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar l'autoculpabilitat
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seua pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seua intel ligència, de les seues capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel.lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s'autodesvalida i es culpa, cosa que genera un estat depressiu, un dels efectes del qual és la inhibició de la seua acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una bretxa creixent entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Font: LAidea http://laidea.agriculturaecologica.eu/?p=3202

Hem d'estar alerta, xiques i xics. Aquestes paraules ens ensenyen a prevenir la incultura i el passotisme, el "ni estudie ni treballe", la pèrdua de les ideologies, la sensació de caos i d'insolidaritat, la falta de participació ciutadana en la política i la societat, i alguns càncers socials més que el nostre absentisme permet que s'estenguen. Al capdavall, no permetem que coarten les nostres llibertats amb una espantosa manipulació.