Èxits i frustracions de les dones esportistes

Aquesta setmana m'han arribat dues notícies que palesen el sentiment d'ocultació de la dona en l'esfera esportiva. No per coneguda la situació és menys ressenyable, al contrari. Per això les trac a la palestra, perquè són denunciades per dones joves que practiquen dues activitats molt diferents, la cordada i el futbol.

Asunción Vives, una dona muntanyera del Centre Excursionista de València, desvela en un article de la revista CEV, n. 67, la intencionada omissió 'fins a vuit vegades' del nom de l'escaladora Esther Fleixar en “l'Informe sobre les activitats no competitives d'alt nivell a la Comunitat Valenciana”. Només s'hi cita el seu company de cordada Ximo Fuertes. Ni en les fotos apareix el nom de la dona. “El redactor l'ha hagut d'esborrar deu vegades de l'escrit original en què va rebre la informació”. Ineptitud o masclisme?, es pregunta Asunción. Són els vells ressorts de l'ocultació per minusvaloració de la dona en aquelles esferes en què el domini masculí és encara “exclusiu” per a la consideració social? Aquestes maneres d'actuar des de la premsa, des del periodisme, són importants de denunciar perquè no succeïsquen. El contrapés l'aportava Edurne Pasaban el 17 d'abril en arribar al cim de l'Annapurna i el 17 de maig en copsar el Shisha Pangma. Es convertia en la segona dona del món que realitza la gesta entre les 21 persones que ho han aconseguit. I la premsa, aquesta vegada sí,  li eixia al pas per a reconéixer-ne la proesa.

Gema R., una alumna nostra de 4t ESO, és jugadora de futbol d'alta competició amb 16 anys. Des de la seua joventut se sent discriminada al costat de les seues companyes pel muntatge social, econòmic, informatiu que hi ha al voltant d'aquest esport multimilionari de masses. Però multimilionari i de masses només per a l'home. La dona que el practica, d'això res. La seua visió l'ha exposada en un treball de classe que consisteix a redactar un manifest que, com sabeu, és un gènere de denúncia i reivindicació. En ell exterioritza la “clara desigualtat entre l'home i la dona al futbol”. Es basa en la profunda bretxa salarial entre l'esportista d'equips masculí i femení, en la categoria dels estadis que es destina a cada sexe, la diferència abismal en la informació als mitjans de comunicació quant a retransmissions i notícies, en les crítiques a les orientacions sexuals de les esportistes d'equip... Aquestes idees les ha reflectides en un pòster digital que ha publicat al nostre wiki d'aula i que m'ha permés d'incrustar al blog. Un bonic exercici adolescent de denúncia furiosa i totalment certer. Jo pose a Gema veu ací com a professor però estic convençut que ella és ben capaç de defensar la seua visió de dona i ho farà aviat en aquest blog.

Dues denúncies que sorgeixen des de la invisibilitat a què les dones que practiquen certs esports es veuen abocades fins que no canvie la mirada de l'home que explica i mou “les teranyines”, que no els fils, del món. M'adherisc a les seues protestes.