Ahir nit, La TVE1 va emetre fins a la mitjanit una excel·lent pel·lícula sobre la vida política de l'advocada i diputada espanyola durant la II República, Clara Campoamor. Tenim la sort que a la web de TVE a la carta es troba complet aquest film de recomanable visió. Cliqueu al títol per accedir a veure'l: 'Clara Campoamor, la mujer olvidada'. L'argument d'aquesta pel·lícula es troba a la web resumit d'aquesta guisa:
En el año 1931, en España se proclama la Segunda República. En este contexto, las mujeres son elegibles pero no pueden votar. Clara Campoamor y Victoria Kent son las primeras mujeres diputadas que pisan las cortes y se plantean muy firmemente luchar por los derechos de la mujer. Clara Campoamor sabe que eso pasa por una primera y gran conquista: el voto femenino. A partir de este momento, su lucha no es nada fácil. Muy pronto encuentra su primer obstáculo: sus propios compañeros de partido, republicanos, de izquierdas, temen que las mujeres voten influidas por la iglesia y, por ello, voten a la derecha, así que le dan la espalda. Ese argumento se generaliza y hace que Clara Campoamor se vaya quedando sola en el parlamento en su defensa del sufragio universal. Después de una lucha constante, y después de múltiples traiciones, el 1 de diciembre de 1931, Campoamor consigue su objetivo: el voto para la mujer.
Al film hi ha molts detalls fantàstics que dibuixen l'ambient social i polític del moment, els anhels i les dimissions de diputats, periodistes i persones corrents. Què podem trobar en aquest interessant film?: El concepte que ciutadanes i ciutadans tenien el 1931 del rol que la dona havia de desplegar en la societat i de les 'limitacions' que deien que aquesta presentava; els interessos polítics i partidistes, més que socials, dels parlamentaris a l'hora d'atorgar el vot i el divorci a les dones; la discussió del dret de vot als joves, també molt interessada per als partits (la majoria d'edat estava als 23 anys); l'ambient general de l'Espanya republicana, contradictòria al mateix si dels partits polítics i ja no diguem en la nova configuració del nou estat republicà. Malgrat el 'masclisme' que percebem al parlament republicà, constatem que l'oratòria i el respecte a l'adversari -amb alguna excepció visible contra la nova parlamentària-, així com el debat de les idees eren la norma que sembla que va quedar abolida en acabar la nostra transició democràtica. I davant les velles idees, una veu nova i potent que s'alça clamorosa per a defensar el dret de sufragi per a la dona, la de Clara. Fa tan sols 80 anys.
Recomanem sense embuts la visió del film, qualsevol vesprada que disposeu d'hora i mitja, des de la pantalla del vostre ordinador. Serà una manera d'agrair-li el compromís a aquesta gran parlamentària que va lluitar pels drets igualitaris de les dones a l'inici de la II República Espanyola. Si el veieu, fem debat ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar-nos el teu comentari.